NO ME LLAMES FRIJOLERO

Finalment i per glòria i satisfacció dels meus companys de Christmas day, vaig aconseguir tots els ingredients per la meva primera escudella de nadal. Penseu que durant els darrers 40 anys... que es diu depressa , he tingut el plaer i la fortuna de delitar-me cada dia 25 de desembre amb el mes espectacular dels àpets que he tingut oportunitat de provar en aquesta vida. L´escudella de nadal de la meva tieta Rosa Maria. Permeteu-me que ho posi en majúscules i col·loqui un munt de signes d´admiració, per dir que ES MASSA!!! Sencillament no te rival. I ho dic amb coneixement de causa, perque cada dia 25 de desembre , com us dic, ha estat obligatòria la peregrinació cap a Sant Andreu y de camí la comparativa d´olors que surten de cada casa. Els del paladar selecte i morro fi fins i tot disfrutem amb el que es menjaran els altres. Sobre tot quan sabem que a taula tindrem un plat del que mengen els deus però a la nostra terra d`escudella.
Penseu que la llegenda diu que per aquesta cita gastronomico-festivo-nadalenca, el meu tiet Jordi anava a buscar l´aigua del caldo de propietats miraculoses a una font que encara a dia d´avui no hem pogut esbrinar on era ( suposo que tot va ser fins que va descubrir que les garrafes de l´aigua de Ribes també estan a l´alçada i no donen tanta feina). Que de camí comprava el pa on encara el fan de debò i que les patates del bufet anaven acompanyades d´una gallina que aquí al Canda ni conèixen o que com a molt val una fortuna perque li diuen orgànica.
Adjectiu que per altra banda jo creia que ja anava implícit a totes les gallines mengéssin el que mengéssin.
Fet i fet una colla d´ingredients que ara seria ferregós de citar però que l´adjectiu o denominació d´orígen que els acomanya deixen clar que no son productes que utilitzes cada dia.
Ara, després d´haber vist una mica per sobre quin era l`objectiu al que m´havia d`apropar tracteu d´imaginar-me buscant els galets king size, la butifarra negra, la crua i les xiribies....
A priori després de l´expedició als 3 primers supermercats, semblava que tot es quedava en un caldo amb una mica de col , pollastre clonat i algún troç de costella... Va ser així fins a trobar la clau de tot plegat. Tocava una visita a Chinatown!!!
De sobte s`obria una porta a l`esperànça de trobar la preciada orella de porc.... i la sorpresa em va fer encaixar un somriure a la cara quan el dependent de la carnisseria em va començar a dir que si a tot el que li demanava... l´os del genoll ! cap problema, l´os d´espinada.... encara menys.... el morro!! . i com si estigués a una plaça de toros, les dues orelles!!!!
Cuinar tots aquests ingredients plegats vaig començar a descubrir d´on sortia cada matís de l´esència d´aquest caldo! El gust que ho dona l`apit, les particularitats del porc, la badella i les pastanagues...ara tot encaixava. I com diu la meva tieta... no te secret!!!
No poc!!!!
I si no per que a mi no m´ha quedat tant bona!!!
En tot cas els 14 mexicans que seien amb mi a taula , vàren preferir deixar per mes tard el lomo adobado que com a segón plat i carregat de picant havia cuinat una de les noies... no digo mas.
Les viandes , els cigrons i la pilota van desaparèixer de la taula a la voz de YA!
I consti que la carn cuinada al forn durant una munt d´hores va resultar una delicia com a ressopó previ a les primeres copes de la nit.
Tot plegat un nadal diferent. Diferent però sense que ens falti l´escudella!!
Espero que disifruteu d´una bona festa de cap d´any!
Jo , si el temps ho permet tornaré a intentar volar demá cap a Nova York on m´espera una persona molt important!
Per cert avui es Boxing day! Que es el mateix que el primer dia de rebaixes.
La diferència es que només dura un dia i tothom es torna boig. L a gent fa cua a l´entrada d eles botigues i mai havia vist tanta gent al carrer. Ja ho te això de l asocietat de consum....

La gent fent cua al Zara!!

MADONNA, SWIMING, TOM Y OTROS COREANOS DEL MONTÓN

Estic a una edat en la que ja fa dies que em sembla que els jugadors de basquet, per molt alts que síguin, no deixen de ser uns jovenets.
En aquesta posició intermitja en la que per uns ets un senyor gran i per altres encara et queda molta fusta per cremar, no faig mes que somriure quan alguns dels meus companys de classe, provinents de la llunyana Corea m´expliquen que quan arriben aquí es canvien el nom per alló de no haber de repetir el seu quince vegades quan algú els pregunta. Ens trobariem amb casos com Chul-Moo que a mes de no ser tant fácil de pronunciar com sembla, posa al propietari en el difícil compromís d´explicar a la concurrècia en un anglès precari que significa "arma de ferro". O un altre com Dak-Ho, que posaria en evidéncia lo difícil que pot ser explicar a través del llenguatge corporal el que sencillament significa "llac profund". Per no parlar d´un possible Duck-Young, objecte de mofa al primer minut de partit... el "Jove Aneguet" ho tindria magre per fer creu-re a la concurrència que l´auténtic significat del seu nom es "intergritat perdurable"... apa vinga!
Es per això que cada matí saludo en Swiming , m´assec al costat de la Madonna o li pregunto a en Bryan com va la vida...
No deixa de ser una situació pintoresca la que visc.
Vaig a una escola on fins i tot soc mes gran que la majoria dels professors; visc amb un músic nocturn (l´amic Yuri de Sibèria) que pel fet utilitzar auriculars sembla que al seu teclat se li hàgin acabat les piles; i per rematar la jugada em passo una tarda buscant una olla prou gran i econòmica com per preparar una deliciosa escudella amb la que sentirme aquest nadal mes aprop de casa. On per cert, ja he demanat que em guardin un lloc a taula i que hi col·loquin el portàtil, per poder compartir el deliciós caldo i carn d´olla via videoconferència. Malgrat, tot sigui dit de pas, la diferència horaria converteixi per mi aques àpet en "l´esmorzar de Nadal".
Mentre continuo escoltant el truc truc truc de les tecles sordes del piano intento esbrinar on aniré demá a comprar l´espinada de porc per l´escudella , on no em faran una cara extranya quan demani un genoll de badella i per suposat com explicaré al carnisser que necessito una orella...

MAMÁ, MIRA QUIEN VIENE A CENAR ESTA NOCHE

A en Yuri Vinokurov el marca segurament una infantesa dura a la seva Siberia Natal.

Un indret aïllat del mon on el comunisme mes recalcitrant i passat de moda imagino que no ha acabat de desaparèixer.

Pel que m´explica , la seva educació sembla mes el fruit de l´aplicació d´una doctrina

rígida, ferma i sense sentit que els principis progressistes d´un règim que un dia va fer ombra l´altre meitat del mon.

Així es fácil d`entendre el coratge que mostra al executar cada dia els seus exercicis de gimnàstica. Extrema rectitud i convenciment total dels beneficis de cada moviment.

Tant aviat es marca uns estiraments dignes del circ du Soleil, com treu una espasa de fusta i comença a lluitar amb un esser imaginari al mig del menjador. Tot això intercalat amb saltirons i moviments un tant espasmòdics i vestint una calça tipus boxejador

que li arriba quasi fins a les orelles.

Devant de tant inversemblant escena, sentat a la taula de la cuina

no puc fer mes que girar el cap com qui fa que mira per la finestra per dissimular el riure que s´em escapa per sota del nas.

Acte seguit punxo la pretesa butifarra que he comprat al supermercat ecológic que hi ha a dos passes de casa i endrapo com un vacó acompanyant el tall amb un troç de pa sucat al plat sense pietat.

Jo també soc estricte amb la meva vocació penso.

Però per molt que porti l´etiqueta d´orgànic, no puc deixar de sentir-me una mica malament devant de tant impresonant mostra de vitalitat i fortalesa.

Així es la persona amb la que comparteixo pis aprop de la cruïlla del carrer Robson amb el carrer Jervis al downtown de Vancouver. Un indret per cert , també tranquil, amb tots els serveis ben aprop i que em permet anar cada dia caminant fins a l´escola d´idiomes.

Disposo així d´una habitació espaiosa en un pis comfortable d´un edifici modern en un carrer ple d´arbres d´un barri amb un nivell de qualitat mes que respectable.

Si volia tranquilitat i discreció per estudiar no podia trobar una persona mes adequada.

Net , polit i endressat. No us podeu imaginar el document que m´ha preparat quan li he demanat una carta que certifiqués que habia llogat una habitació a casa seva.

Ha agafat paper, llapis i recle! i ha escrit unes paraules amb una tipografia de lletra que ni la millor de les impresores podria reproduïr.

M´ha deixat bocabadat.

Un dia d´aquests el convidaré a un café, o poder millor a un te. Ja que en Yuri no beu ni fuma ni pren cap tipus de droges... amb lo adictiva que es la vida!Inacceptable pel meu company!
Abstracte... si es clar per mi també!
Aquí venien gamba fresca a 5$ la lliura, després vaig descubrir que una lliura son 450gr...

CAMISA PLANXADA I PANTALONS LLUENTS

Arribada punk i combativa.
Llástima que ara vesteixo camisa planxada i pantalons lluents.
15 anys enrera m´hagués fet gràcia un hostel com aquest. Ara fins i tot em fa una mica de fàstic.
Però amics, a precari mentre no trobi un apartament per compartir 7€ la nit es una excel·lent manera d`estalviar a Vancouver.
Evidentment passaré d´esmorzar aquí. si recordeu la mítica serie "Els Joves" us podreu fer una idea aproximada de l´estat en que es troba la cuina i la majoria de racons d´aquest hostel... Punk not dead.
La rutina diària la podeu imaginar. Dutxa al matí i sortir pitant a explorar la city per no tornar fins a
la tarda amb les cames ja mancades de força per donar una passa mes.
I si fa fred cap a la biblioteca que es un lloc que es fa agradable de visitar, a mes de que et
deixen connectar una hora gratis a internet.
Tot menys perdre el temps a l`American Backpakers...
Aneu-hi si teniu collons!!!
Incomprensiblement però la dutxa es ben neta, la rentadora prou eficient i els companys d´habitació sufucientment silenciosos. Sobre tot perque sòlen arribar a les 6 de la matinada,
hora en que agraeixo per primer cop a la vida ser víctima d`un jet lag que sense mirament
m`empeny al carrer a veure com s`aixeca la ciutat.
He dit silenciosos... be ells si , no els seus mòbils.
I es que avui per molt cutre que siguis, no ets ningú si no tens un i-phone 4 amb una alarma despertador tipus refugi nuclear que es capaç de despertar a tots els osos que viuen en 50km a la rodona. Osos si , persones no. I ho dic perque he arribat a veure un tipus amb l´aparell quasi a tocar de la orella sonant a tota candela aaaaannngggg aaaaannnggggg aannnnnggggg i sene inmutar-se.
La conclusió es que tots aques es deuen drogar massa... segur que si....
Vaja , que no ho dubtava... El que m´extranya es que després sén vàgin a jugar tant panxos
a futbol amb la rasca que fa fora... be poder si.
Espero marxar abans de que la olor especial de l´indret se m´enganxi a la roba!
De moment tinc tres prioritats omplen la meva vida:
Primera trobar sostre mes decent, segón comprar un neetbook,i tercer obrir un compte al banc.
Amb això ja em puc entretenir una mica abans de que comèncin les classes..
Aquesta ciutat te dues cares ben diferenciades. Al mateix downtown pots trobar dos Ferraris aparcats devant de casa com la cosa mes normal del món i 10 carrers mes enllá la "comunitat" de homless mes heavy que havia vist mai.
Gent que recull cigarretes quasi extingides de terra i d`altres que si camines al seu costat es posen a córrer per demostrar que no només són executius agresius a la seva feina, si no que al carrer tampoc ningú els pot adelantar.
En tot cas seguiré buscant als canadens standard. aquells que diuen que son amables, ecològics i hospitalaris. Poder m´equivoco cercant a la gran ciutat.