Llástima que ara vesteixo camisa planxada i pantalons lluents.
15 anys enrera m´hagués fet gràcia un hostel com aquest. Ara fins i tot em fa una mica de fàstic.
Però amics, a precari mentre no trobi un apartament per compartir 7€ la nit es una excel·lent manera d`estalviar a Vancouver.
Evidentment passaré d´esmorzar aquí. si recordeu la mítica serie "Els Joves" us podreu fer una idea aproximada de l´estat en que es troba la cuina i la majoria de racons d´aquest hostel... Punk not dead.
La rutina diària la podeu imaginar. Dutxa al matí i sortir pitant a explorar la city per no tornar fins a
la tarda amb les cames ja mancades de força per donar una passa mes.
I si fa fred cap a la biblioteca que es un lloc que es fa agradable de visitar, a mes de que et
deixen connectar una hora gratis a internet.
Tot menys perdre el temps a l`American Backpakers...
Aneu-hi si teniu collons!!!
Incomprensiblement però la dutxa es ben neta, la rentadora prou eficient i els companys d´habitació sufucientment silenciosos. Sobre tot perque sòlen arribar a les 6 de la matinada,
hora en que agraeixo per primer cop a la vida ser víctima d`un jet lag que sense mirament
m`empeny al carrer a veure com s`aixeca la ciutat.
He dit silenciosos... be ells si , no els seus mòbils.
I es que avui per molt cutre que siguis, no ets ningú si no tens un i-phone 4 amb una alarma despertador tipus refugi nuclear que es capaç de despertar a tots els osos que viuen en 50km a la rodona. Osos si , persones no. I ho dic perque he arribat a veure un tipus amb l´aparell quasi a tocar de la orella sonant a tota candela aaaaannngggg aaaaannnggggg aannnnnggggg i sene inmutar-se.
La conclusió es que tots aques es deuen drogar massa... segur que si....
Vaja , que no ho dubtava... El que m´extranya es que després sén vàgin a jugar tant panxos
a futbol amb la rasca que fa fora... be poder si.
Espero marxar abans de que la olor especial de l´indret se m´enganxi a la roba!
De moment tinc tres prioritats omplen la meva vida:
Primera trobar sostre mes decent, segón comprar un neetbook,i tercer obrir un compte al banc.
Amb això ja em puc entretenir una mica abans de que comèncin les classes..
Aquesta ciutat te dues cares ben diferenciades. Al mateix downtown pots trobar dos Ferraris aparcats devant de casa com la cosa mes normal del món i 10 carrers mes enllá la "comunitat" de homless mes heavy que havia vist mai.
Gent que recull cigarretes quasi extingides de terra i d`altres que si camines al seu costat es posen a córrer per demostrar que no només són executius agresius a la seva feina, si no que al carrer tampoc ningú els pot adelantar.
En tot cas seguiré buscant als canadens standard. aquells que diuen que son amables, ecològics i hospitalaris. Poder m´equivoco cercant a la gran ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada