NO ME LLAMES FRIJOLERO

Finalment i per glòria i satisfacció dels meus companys de Christmas day, vaig aconseguir tots els ingredients per la meva primera escudella de nadal. Penseu que durant els darrers 40 anys... que es diu depressa , he tingut el plaer i la fortuna de delitar-me cada dia 25 de desembre amb el mes espectacular dels àpets que he tingut oportunitat de provar en aquesta vida. L´escudella de nadal de la meva tieta Rosa Maria. Permeteu-me que ho posi en majúscules i col·loqui un munt de signes d´admiració, per dir que ES MASSA!!! Sencillament no te rival. I ho dic amb coneixement de causa, perque cada dia 25 de desembre , com us dic, ha estat obligatòria la peregrinació cap a Sant Andreu y de camí la comparativa d´olors que surten de cada casa. Els del paladar selecte i morro fi fins i tot disfrutem amb el que es menjaran els altres. Sobre tot quan sabem que a taula tindrem un plat del que mengen els deus però a la nostra terra d`escudella.
Penseu que la llegenda diu que per aquesta cita gastronomico-festivo-nadalenca, el meu tiet Jordi anava a buscar l´aigua del caldo de propietats miraculoses a una font que encara a dia d´avui no hem pogut esbrinar on era ( suposo que tot va ser fins que va descubrir que les garrafes de l´aigua de Ribes també estan a l´alçada i no donen tanta feina). Que de camí comprava el pa on encara el fan de debò i que les patates del bufet anaven acompanyades d´una gallina que aquí al Canda ni conèixen o que com a molt val una fortuna perque li diuen orgànica.
Adjectiu que per altra banda jo creia que ja anava implícit a totes les gallines mengéssin el que mengéssin.
Fet i fet una colla d´ingredients que ara seria ferregós de citar però que l´adjectiu o denominació d´orígen que els acomanya deixen clar que no son productes que utilitzes cada dia.
Ara, després d´haber vist una mica per sobre quin era l`objectiu al que m´havia d`apropar tracteu d´imaginar-me buscant els galets king size, la butifarra negra, la crua i les xiribies....
A priori després de l´expedició als 3 primers supermercats, semblava que tot es quedava en un caldo amb una mica de col , pollastre clonat i algún troç de costella... Va ser així fins a trobar la clau de tot plegat. Tocava una visita a Chinatown!!!
De sobte s`obria una porta a l`esperànça de trobar la preciada orella de porc.... i la sorpresa em va fer encaixar un somriure a la cara quan el dependent de la carnisseria em va començar a dir que si a tot el que li demanava... l´os del genoll ! cap problema, l´os d´espinada.... encara menys.... el morro!! . i com si estigués a una plaça de toros, les dues orelles!!!!
Cuinar tots aquests ingredients plegats vaig començar a descubrir d´on sortia cada matís de l´esència d´aquest caldo! El gust que ho dona l`apit, les particularitats del porc, la badella i les pastanagues...ara tot encaixava. I com diu la meva tieta... no te secret!!!
No poc!!!!
I si no per que a mi no m´ha quedat tant bona!!!
En tot cas els 14 mexicans que seien amb mi a taula , vàren preferir deixar per mes tard el lomo adobado que com a segón plat i carregat de picant havia cuinat una de les noies... no digo mas.
Les viandes , els cigrons i la pilota van desaparèixer de la taula a la voz de YA!
I consti que la carn cuinada al forn durant una munt d´hores va resultar una delicia com a ressopó previ a les primeres copes de la nit.
Tot plegat un nadal diferent. Diferent però sense que ens falti l´escudella!!
Espero que disifruteu d´una bona festa de cap d´any!
Jo , si el temps ho permet tornaré a intentar volar demá cap a Nova York on m´espera una persona molt important!
Per cert avui es Boxing day! Que es el mateix que el primer dia de rebaixes.
La diferència es que només dura un dia i tothom es torna boig. L a gent fa cua a l´entrada d eles botigues i mai havia vist tanta gent al carrer. Ja ho te això de l asocietat de consum....

La gent fent cua al Zara!!