En aquesta posició intermitja en la que per uns ets un senyor gran i per altres encara et queda molta fusta per cremar, no faig mes que somriure quan alguns dels meus companys de classe, provinents de la llunyana Corea m´expliquen que quan arriben aquí es canvien el nom per alló de no haber de repetir el seu quince vegades quan algú els pregunta. Ens trobariem amb casos com Chul-Moo que a mes de no ser tant fácil de pronunciar com sembla, posa al propietari en el difícil compromís d´explicar a la concurrècia en un anglès precari que significa "arma de ferro". O un altre com Dak-Ho, que posaria en evidéncia lo difícil que pot ser explicar a través del llenguatge corporal el que sencillament significa "llac profund". Per no parlar d´un possible Duck-Young, objecte de mofa al primer minut de partit... el "Jove Aneguet" ho tindria magre per fer creu-re a la concurrència que l´auténtic significat del seu nom es "intergritat perdurable"... apa vinga!
Es per això que cada matí saludo en Swiming , m´assec al costat de la Madonna o li pregunto a en Bryan com va la vida...
No deixa de ser una situació pintoresca la que visc.
Vaig a una escola on fins i tot soc mes gran que la majoria dels professors; visc amb un músic nocturn (l´amic Yuri de Sibèria) que pel fet utilitzar auriculars sembla que al seu teclat se li hàgin acabat les piles; i per rematar la jugada em passo una tarda buscant una olla prou gran i econòmica com per preparar una deliciosa escudella amb la que sentirme aquest nadal mes aprop de casa. On per cert, ja he demanat que em guardin un lloc a taula i que hi col·loquin el portàtil, per poder compartir el deliciós caldo i carn d´olla via videoconferència. Malgrat, tot sigui dit de pas, la diferència horaria converteixi per mi aques àpet en "l´esmorzar de Nadal".
Mentre continuo escoltant el truc truc truc de les tecles sordes del piano intento esbrinar on aniré demá a comprar l´espinada de porc per l´escudella , on no em faran una cara extranya quan demani un genoll de badella i per suposat com explicaré al carnisser que necessito una orella...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada